Pep Marí – Mètode Campions

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Ressaca de la Supercopa

Barça i Madrid van oferir en el partit de tornada de la Supercopa un dels millors espectacles futbolístics del moment. Si el FCB va endur-se el títol va ser, segons la meva modesta opinió, tant pels mèrits propis com pels demèrits del rival. M’explico: no és que els blancs ho fessin malament. Al contrari, van sorprendre mig món amb un futbol de molta categoria. Però no van estar a la seva alçada, és a dir, no van oferir ni de bon tros el seu millor rendiment possible. Va quedar demostrat que no només tenen gran potencial, sinó que també saben jugar bé, i molt, a futbol. Però sembla que se n’obliden d’això. 

Recordeu la última carrera del mundial de Fórmula 1 del 2010? Alonso només estava pendent de Mark Webber, ja que quedant immediatament darrera l’australià Alonso hagués aconseguit ser Campió del Món. Resultat: Vettel campió ja que Alonso no va competir al seu màxim nivell, més aviat va fer-ho contra un rival.

Per aquí van els trets: si un competeix per donar el millor d’un mateix no ha de tenir por de cap conseqüència, ja que haurà intentat rendir al màxim. Si per contra jugues contra un rival, hi ha matisos de la teva pròpia manera de fer que es perden, que juguen en contra teva i afavoreixen el teu competidor.

Si el Madrid vol reflexionar, li deixo caure aquesta idea i tinc la sensació que el futbol hi guanyarà. Malgrat tot, si no ho fan, tenen raó els que a la Sala de Premsa diuen que res ha canviat i que alguna cosa corre perill.

Com deia Barbra Streisand en un concert a un espectador una mica torra-pebrots: “ la peli “El príncep de les marees” no va ni de prínceps ni de marees. Defensa-ho”. I no tinc ganes de posar pas el dit a l’ull a ningú. De moment pesa més el valor de tenir pebrots, cosa que està bé dins el camp però potser davant un micròfon no toca. I això va per tots.

La força de l’actitud i del treball en equip

http://www.youtube-nocookie.com/v/51NbSSG5_sQ?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6

http://www.youtube-nocookie.com/v/9yRru2TGw_w?fs=1&hl=es_ES&color1=0x006699&color2=0x54abd6

El català el parla qui vol

Toure Yaya, jugador del Barça, ha fet les seves primeres declaracions en català en roda de premsa abans dels dos anys de ser a Catalunya. Particularment em sembla digne d’admirar que un jugador (de Costa d’Ivori) amb tant poc temps aquí s’atreveixi a parlar la nostra estimada llengua. Cal ressaltar que ja ho va avançar en la seva presentació, que volia integrar-se al màxim i per això calia aprendre la llengua del país. Una altra dada és que ha fet el mateix en els altres llocs on ha jugat, és a dir, també parla alemany, rus, grec i segur que me’n deixo alguna apart de la seva llengua mare.

Així, que en vinguin tants com vulguin, seran ben rebuts. I si a sobre és un crack del futbol, millor. El seu exemple contrasta amb el del nou president d’honor del Barça i seleccionador català. No pretenc pas dubtar de les seves capacitats i qualitats per a fer les feines que fa, però potser podria prendre’n nota. El català el parla qui vol.

NO ANEM BÉ

Per uns moments he tingut la sensació de no ser a casa meva… de no saber quin dia és…

Estic llegint un article que fa pocs dies em va passar un company quan, de cop i volta, el soroll de clàxon de cotxes em fa dubtar. El “mundialet” de clubs encara no s’ha jugat i el fet que en Milito torni a jugar un amistós no em sembla per tant. La curiositat ha pogut amb mi i he sortit al balcó a mirar què passa.

SORPRESA!!! un reguitzell de cotxes onejant banderes d’Algèria ha trencat la meva merescuda (crec) estona de pau vespertina. M’he penjat a l’ordinador i he comprovat que Algèria s’ha classificat per al mundial. Suposo que deu ser quelcom força important per a ells i em sembla molt bé que ho celebrin, però m’ha fet pensar en el futur.Si mai arriben a guanyar un torneig mig important (Copa Àfrica a l’hivern) potser ens n’haurem d’anar de casa.

Em sembla que ens cal cuidar més les arrels. Fem que els nostres joves coneguin bé el Patufet, el Timbaler del Bruc, L’Escolanet de la Verge, La Santa Espina… i que se’n sentin orgullosos. Debats de que si cal canviar de nom les vacances de Nadal (no parlo de les del Conseller) i que si cal treure les creus de les aules ens fan perdre perspectiva amb la nostra tradició. De moment a mi m’ha ajudat a ser Català i respectuós. I a Mollerussa porten vel i prohibeixen el casc! Amb aquestes normes de circulació social no sé on anirem a parar.

Un adéu històric

Avui fa dues setmanes justes que ja no sóc l’entrenador de l’EFAC Almacelles, i aquesta setmana també es compleixen els quatre anys que vaig firmar per aquesta entitat. Per a mi el balanç ha estat del tot positiu, i no parlo només dels resultats esportius.

Penso, i crec que així ho puc pensar, que a Almacelles hi tinc molts amics i espero que ho siguin per molts anys i no només de futbol.

Avui he llegit la carta publicada a Segre per …bé, uns bons amics. A ells els dedico aquest post com a resum de totes les mostres de suport i agraïment rebudes en aquests darrers dies, sense oblidar-me de donar les gràcies a tothom que se n’ha recordat de mi en un moment com aquest.

AMICS, GRÀCIES DE TOT COR

CAMPIONS !!!

HEM ACONSEGUIT UN ASCENS HISTÒRIC,

EFAC ALMACELLES A PREFERENT!!!

CAMPIONS !!!

HEM ACONSEGUIT UN ASCENS HISTÒRIC,

EFAC ALMACELLES A PREFERENT!!!

LA VOLUNTAT (com seguir endavant)

Què ÉS LA VOLUNTAT? La voluntat és un acte d’inclinar-se o dirigir-se cap a algun objectiu. Implica saber el que un vol i cap a on va. Hi ha moments que cal aturar-se a reflexionar sobre el que ens passa. Una de les coses que cal tenir en compte (apart del respecte als altres en tot moment i del bé comú per damunt de l’invidual) és com gestionem els nostres actes, com triem les nostres reaccions.

Es donen 3 ingredients o components que el configuren com un tot:

a) Tendència: significa preferència, anhel o aspiració d’aconseguir alguna cosa.

b) Determinació: Significa fer una anàlisi en la qual avaluem la ment o el que podem aconseguir i aclarim el que un vol.

c) Acció: Posada en marxa del que nosaltres pretenem.

Cal també tenir clara la diferència entre implicar-se i comprometre’s.

CLASSES I ETAPES DE LA VOLUNTAT(segons diuen els experts):

a) Voluntat inicial: És la voluntat capaç de trencar la inèrcia i posar en marxa la persona cap a l’objectiu que apareix davant d’ella, cal dir que si no hi ha constància val de poc, doncs quan sorgeixin les dificultats abandonarà tot seguit.

b) Voluntat perseverant: Hi intervenen elements com la tenacitat, l’empenyoramenttenacitat i la fermesa, i es va enrobustint a mesura que aquests esforços es repeteixen. Amb una voluntat així es pot arribar a qualsevol propòsit.

c) Voluntat capaç de superar les frustracions: La frustració és l’obstacle que apareix entre meu i les posi a aconseguir, que deixa en meu una sensació de fracàs. La frustració és necessària per a la maduració de la personalitat, l’home fort es creix davant de les dificultats, que són superades a base de tornar a començar.

d) Voluntat per acabar bé la tasca començada: No es tracta de començar una tasca amb bon ànim, sinó es tracta de posar les últimes pedres del que es comença i fer-ho bé, això exigeix un entrenament diari.


2. SEGONS L’ACTITUD DE LA PERSONA

a. “Actituds positives marquen la diferència”

b. La voluntat com a actitud de la persona, en fonamental hi ha dos tipus d’actituds: la voluntat poc motivada i la voluntat molt motivada, estem molt motivats segons el grau d’interès o il·lusió que tinguem respecte a l’objectiu proposat.

c. Emocions i sensacions, tu elegeixes:
Emocions negatives: ira, odi, enveja, culpabilitat, ressentiment.
Emocions positives: entusiasme, alegria, optimisme, gratitud, generositat.

“no t’aixequis al matí esperant que sigui un bon dia,

aixeca’t sabent que depèn de tu fer que sigui un bon dia.”

LA VOLUNTAT (com seguir endavant)

Què ÉS LA VOLUNTAT? La voluntat és un acte d’inclinar-se o dirigir-se cap a algun objectiu. Implica saber el que un vol i cap a on va. Hi ha moments que cal aturar-se a reflexionar sobre el que ens passa. Una de les coses que cal tenir en compte (apart del respecte als altres en tot moment i del bé comú per damunt de l’invidual) és com gestionem els nostres actes, com triem les nostres reaccions.

Es donen 3 ingredients o components que el configuren com un tot:

a) Tendència: significa preferència, anhel o aspiració d’aconseguir alguna cosa.

b) Determinació: Significa fer una anàlisi en la qual avaluem la ment o el que podem aconseguir i aclarim el que un vol.

c) Acció: Posada en marxa del que nosaltres pretenem.

Cal també tenir clara la diferència entre implicar-se i comprometre’s.

CLASSES I ETAPES DE LA VOLUNTAT(segons diuen els experts):

a) Voluntat inicial: És la voluntat capaç de trencar la inèrcia i posar en marxa la persona cap a l’objectiu que apareix davant d’ella, cal dir que si no hi ha constància val de poc, doncs quan sorgeixin les dificultats abandonarà tot seguit.

b) Voluntat perseverant: Hi intervenen elements com la tenacitat, l’empenyoramenttenacitat i la fermesa, i es va enrobustint a mesura que aquests esforços es repeteixen. Amb una voluntat així es pot arribar a qualsevol propòsit.

c) Voluntat capaç de superar les frustracions: La frustració és l’obstacle que apareix entre meu i les posi a aconseguir, que deixa en meu una sensació de fracàs. La frustració és necessària per a la maduració de la personalitat, l’home fort es creix davant de les dificultats, que són superades a base de tornar a començar.

d) Voluntat per acabar bé la tasca començada: No es tracta de començar una tasca amb bon ànim, sinó es tracta de posar les últimes pedres del que es comença i fer-ho bé, això exigeix un entrenament diari.


2. SEGONS L’ACTITUD DE LA PERSONA

a. “Actituds positives marquen la diferència”

b. La voluntat com a actitud de la persona, en fonamental hi ha dos tipus d’actituds: la voluntat poc motivada i la voluntat molt motivada, estem molt motivats segons el grau d’interès o il·lusió que tinguem respecte a l’objectiu proposat.

c. Emocions i sensacions, tu elegeixes:
Emocions negatives: ira, odi, enveja, culpabilitat, ressentiment.
Emocions positives: entusiasme, alegria, optimisme, gratitud, generositat.

“no t’aixequis al matí esperant que sigui un bon dia,

aixeca’t sabent que depèn de tu fer que sigui un bon dia.”