Learn English through war Mac – Windows

Use the following videos and images to laugh, create your own criteria about which is better and have fun learning English.

Dedicat a en M. Rossy

Learn English through war Mac – Windows

Use the following videos and images to laugh, create your own criteria about which is better and have fun learning English.

Dedicat a en M. Rossy

LA VOLUNTAT (com seguir endavant)

Què ÉS LA VOLUNTAT? La voluntat és un acte d’inclinar-se o dirigir-se cap a algun objectiu. Implica saber el que un vol i cap a on va. Hi ha moments que cal aturar-se a reflexionar sobre el que ens passa. Una de les coses que cal tenir en compte (apart del respecte als altres en tot moment i del bé comú per damunt de l’invidual) és com gestionem els nostres actes, com triem les nostres reaccions.

Es donen 3 ingredients o components que el configuren com un tot:

a) Tendència: significa preferència, anhel o aspiració d’aconseguir alguna cosa.

b) Determinació: Significa fer una anàlisi en la qual avaluem la ment o el que podem aconseguir i aclarim el que un vol.

c) Acció: Posada en marxa del que nosaltres pretenem.

Cal també tenir clara la diferència entre implicar-se i comprometre’s.

CLASSES I ETAPES DE LA VOLUNTAT(segons diuen els experts):

a) Voluntat inicial: És la voluntat capaç de trencar la inèrcia i posar en marxa la persona cap a l’objectiu que apareix davant d’ella, cal dir que si no hi ha constància val de poc, doncs quan sorgeixin les dificultats abandonarà tot seguit.

b) Voluntat perseverant: Hi intervenen elements com la tenacitat, l’empenyoramenttenacitat i la fermesa, i es va enrobustint a mesura que aquests esforços es repeteixen. Amb una voluntat així es pot arribar a qualsevol propòsit.

c) Voluntat capaç de superar les frustracions: La frustració és l’obstacle que apareix entre meu i les posi a aconseguir, que deixa en meu una sensació de fracàs. La frustració és necessària per a la maduració de la personalitat, l’home fort es creix davant de les dificultats, que són superades a base de tornar a començar.

d) Voluntat per acabar bé la tasca començada: No es tracta de començar una tasca amb bon ànim, sinó es tracta de posar les últimes pedres del que es comença i fer-ho bé, això exigeix un entrenament diari.


2. SEGONS L’ACTITUD DE LA PERSONA

a. “Actituds positives marquen la diferència”

b. La voluntat com a actitud de la persona, en fonamental hi ha dos tipus d’actituds: la voluntat poc motivada i la voluntat molt motivada, estem molt motivats segons el grau d’interès o il·lusió que tinguem respecte a l’objectiu proposat.

c. Emocions i sensacions, tu elegeixes:
Emocions negatives: ira, odi, enveja, culpabilitat, ressentiment.
Emocions positives: entusiasme, alegria, optimisme, gratitud, generositat.

“no t’aixequis al matí esperant que sigui un bon dia,

aixeca’t sabent que depèn de tu fer que sigui un bon dia.”

LA VOLUNTAT (com seguir endavant)

Què ÉS LA VOLUNTAT? La voluntat és un acte d’inclinar-se o dirigir-se cap a algun objectiu. Implica saber el que un vol i cap a on va. Hi ha moments que cal aturar-se a reflexionar sobre el que ens passa. Una de les coses que cal tenir en compte (apart del respecte als altres en tot moment i del bé comú per damunt de l’invidual) és com gestionem els nostres actes, com triem les nostres reaccions.

Es donen 3 ingredients o components que el configuren com un tot:

a) Tendència: significa preferència, anhel o aspiració d’aconseguir alguna cosa.

b) Determinació: Significa fer una anàlisi en la qual avaluem la ment o el que podem aconseguir i aclarim el que un vol.

c) Acció: Posada en marxa del que nosaltres pretenem.

Cal també tenir clara la diferència entre implicar-se i comprometre’s.

CLASSES I ETAPES DE LA VOLUNTAT(segons diuen els experts):

a) Voluntat inicial: És la voluntat capaç de trencar la inèrcia i posar en marxa la persona cap a l’objectiu que apareix davant d’ella, cal dir que si no hi ha constància val de poc, doncs quan sorgeixin les dificultats abandonarà tot seguit.

b) Voluntat perseverant: Hi intervenen elements com la tenacitat, l’empenyoramenttenacitat i la fermesa, i es va enrobustint a mesura que aquests esforços es repeteixen. Amb una voluntat així es pot arribar a qualsevol propòsit.

c) Voluntat capaç de superar les frustracions: La frustració és l’obstacle que apareix entre meu i les posi a aconseguir, que deixa en meu una sensació de fracàs. La frustració és necessària per a la maduració de la personalitat, l’home fort es creix davant de les dificultats, que són superades a base de tornar a començar.

d) Voluntat per acabar bé la tasca començada: No es tracta de començar una tasca amb bon ànim, sinó es tracta de posar les últimes pedres del que es comença i fer-ho bé, això exigeix un entrenament diari.


2. SEGONS L’ACTITUD DE LA PERSONA

a. “Actituds positives marquen la diferència”

b. La voluntat com a actitud de la persona, en fonamental hi ha dos tipus d’actituds: la voluntat poc motivada i la voluntat molt motivada, estem molt motivats segons el grau d’interès o il·lusió que tinguem respecte a l’objectiu proposat.

c. Emocions i sensacions, tu elegeixes:
Emocions negatives: ira, odi, enveja, culpabilitat, ressentiment.
Emocions positives: entusiasme, alegria, optimisme, gratitud, generositat.

“no t’aixequis al matí esperant que sigui un bon dia,

aixeca’t sabent que depèn de tu fer que sigui un bon dia.”

Caos al sistema educatiu. PQ?

Pilotes fora. Això és el que es fa des de cadascun dels sectors implicats, que no son pocs! Després del magnífics resultats obtinguts any rera any a l’informe PISA, els sindicats de professors s’han afanyat a demanar més inversió. És cert, en cal més (i també cal fer millor la que ja es fa). Però a mi em sembla que no és la única cosa que cal fer.

Tinc la sensació que falta un anàlisi un xic més profund dels perqués, ja que la situació actual no pot ser de cap manera causada només per la falta d’inversió.
M’agradaria fer referència a notícies que de tant en tant van apareixent a la premsa i que tothom que vagi llegint diaris de forma més o menys constant tindrà present. En els últims mesos hem pogut llegir que el nombre de separacions augmenta escandalosament a la nostra societat, fins al punt que ja es considera normal tenir fins a tres parelles estables al llarg de la vida. També hem llegit sobre l’augment de bodes entre parelles del mateix sexe i les seves reclamacions. Seguint aquest ritme s’acabarà imposant la definició americana de familia actual: grup de persones que comparteixen nevera.

Un altre tipus de notícia que apareix gairebé cada setmana és la detenció de menors per fumar porros al carrer. M’agradaria saber quants adolescents ja han passat per aquesta situació. Caldria unir a aquest apartat les dades de consum de drogues i alcohol que semestralment es publiquen als mitjans i que a mi em fan esgarrifar. Però no pas més que les dades d’embarassos de noies entre 13 i 18 anys. Per cert, em deixo el nombre escandalós de píndoles del dia després que es reparteixen sense cap mena de control ni informació als pares, que com els professors cada com tenen menys drets i sembla que menys autoritat. Fins i tot hi han pares condemnats per intentar corregir els seus fills! No vull pas justificar cap mena d’agressió, però potser tampoc cal passar-se de la ratlla. El que es podria fer és intentar donar recursos als pares pq no arribin massa tard a l’hora d’educar els fills.

Si als fills no se’ls posa límits de petits, quan ja tenen 15 anys volen sortir cada dissabte fins a les 5 de la matinada, fumar el que vulguin (maria, que és més sa i natural), beure el que aguantin (molts cops no agunaten i acaben beguts), lligar (avui dia significa “follar“, no festejar una noia) i fer el que els doni la gana, qué caram! és el seu cos i la seva vida, tu! Per qué els ha de dir res ningú? Segurament ja hem fet tard i si ens passem amb la disciplina, al jutjat!

Si posem en una coctelera tots els punts anteriorment esmentats, juntament amb la LOGSE i la seva promoció automàtica per erradicar el fracàs escolar, la manca d’esforç personal i algun altre ingredient que jo em deixo però que el lector segur que tindrà present (els comentaris seran com sempre benvinguts), tenim la societat actual, en la qual un adolescent per poder tirar endavant ha de ser gairebé un heroi.

Caos al sistema educatiu. PQ?

Pilotes fora. Això és el que es fa des de cadascun dels sectors implicats, que no son pocs! Després del magnífics resultats obtinguts any rera any a l’informe PISA, els sindicats de professors s’han afanyat a demanar més inversió. És cert, en cal més (i també cal fer millor la que ja es fa). Però a mi em sembla que no és la única cosa que cal fer.

Tinc la sensació que falta un anàlisi un xic més profund dels perqués, ja que la situació actual no pot ser de cap manera causada només per la falta d’inversió.
M’agradaria fer referència a notícies que de tant en tant van apareixent a la premsa i que tothom que vagi llegint diaris de forma més o menys constant tindrà present. En els últims mesos hem pogut llegir que el nombre de separacions augmenta escandalosament a la nostra societat, fins al punt que ja es considera normal tenir fins a tres parelles estables al llarg de la vida. També hem llegit sobre l’augment de bodes entre parelles del mateix sexe i les seves reclamacions. Seguint aquest ritme s’acabarà imposant la definició americana de familia actual: grup de persones que comparteixen nevera.

Un altre tipus de notícia que apareix gairebé cada setmana és la detenció de menors per fumar porros al carrer. M’agradaria saber quants adolescents ja han passat per aquesta situació. Caldria unir a aquest apartat les dades de consum de drogues i alcohol que semestralment es publiquen als mitjans i que a mi em fan esgarrifar. Però no pas més que les dades d’embarassos de noies entre 13 i 18 anys. Per cert, em deixo el nombre escandalós de píndoles del dia després que es reparteixen sense cap mena de control ni informació als pares, que com els professors cada com tenen menys drets i sembla que menys autoritat. Fins i tot hi han pares condemnats per intentar corregir els seus fills! No vull pas justificar cap mena d’agressió, però potser tampoc cal passar-se de la ratlla. El que es podria fer és intentar donar recursos als pares pq no arribin massa tard a l’hora d’educar els fills.

Si als fills no se’ls posa límits de petits, quan ja tenen 15 anys volen sortir cada dissabte fins a les 5 de la matinada, fumar el que vulguin (maria, que és més sa i natural), beure el que aguantin (molts cops no agunaten i acaben beguts), lligar (avui dia significa “follar“, no festejar una noia) i fer el que els doni la gana, qué caram! és el seu cos i la seva vida, tu! Per qué els ha de dir res ningú? Segurament ja hem fet tard i si ens passem amb la disciplina, al jutjat!

Si posem en una coctelera tots els punts anteriorment esmentats, juntament amb la LOGSE i la seva promoció automàtica per erradicar el fracàs escolar, la manca d’esforç personal i algun altre ingredient que jo em deixo però que el lector segur que tindrà present (els comentaris seran com sempre benvinguts), tenim la societat actual, en la qual un adolescent per poder tirar endavant ha de ser gairebé un heroi.