L’estiu s’ha esfumat. Ja sóm a l’Inici d’un nou…

L’últim post encara era primavera, ara ja som en plena tardor (almenys així ho indica el nostre calendari). És a dir, l’estiu s’ha esfumat. I han passat unes quantes coses.
Per exemple ha començat un nou curs, una nova temporada (això implica que el curs i la temporada 06-07 ja han acabat), ens hem mudat de pis (això implica una feinada que molts de vosaltres ja sabeu), els petits ja tornen a anar al cole (el peque no perquè ja està malaltó, pobret!) i que la benaurada rutina diària (que no DIA A DIA) ja regna de nou entre nosaltres.
Dia a dia és una expressió que els qui bé em coneixen saben que no m’agrada. Prefereixo, tal i com he emprat abans, la rutina diària. Si bé pot semblar que és el mateix, per a mi no.
Dia a dia té unes connotacions negatives (“ja se sap, el dia a dia…”) que impliquen segons el meu parer que no som prou hàbils com per organitzar-nos bé i superar aquelles petites (o de vegades grans) adversitats que ens sorgeixen.
En canvi, rutina diària implica que sí. Sabem el què cal fer i cóm cal fer-ho. Nosaltres som els qui decidim i considero que així hauria de poder ser sempre per damunt de les aptituds de cadascú.
Una de les coses més notòriament tradicionals de l’època en la que ens trobem és l’allau de col·leccions i cursos publicitats per fer-nos adonar que s’acaben les vacances i que cal tornar a la nostra rutina diària. N’hi ha de qualsevol cosa que hom pugui arribar a imaginar. Ens transmeten que podem fer quelcom més amb el nostre temps lliure o bé que podem iniciar processos d’aprenentage pel nostre compte.
Qui no ha pensat mai en que a l’inici de curs anirà cada dia al gimnàs, o bé que llegirà tota la col·lecció de l’Agatha Christie, o construirà un vaixell del segle XVIII a escala? No cal dir que aprendre d’una vegada per totes ANGLÈS és el rei. El rei també de les intencions no aconseguides. I és que no es gens fàcil l’aprenentatge autònom. La força de voluntat és imprescindible i avui dia no n’anem gaire sobrats, però això són figues d’un altre paner. La benaurada rutina ha tornat.
.

L’estiu s’ha esfumat. Ja sóm a l’Inici d’un nou…

L’últim post encara era primavera, ara ja som en plena tardor (almenys així ho indica el nostre calendari). És a dir, l’estiu s’ha esfumat. I han passat unes quantes coses.
Per exemple ha començat un nou curs, una nova temporada (això implica que el curs i la temporada 06-07 ja han acabat), ens hem mudat de pis (això implica una feinada que molts de vosaltres ja sabeu), els petits ja tornen a anar al cole (el peque no perquè ja està malaltó, pobret!) i que la benaurada rutina diària (que no DIA A DIA) ja regna de nou entre nosaltres.
Dia a dia és una expressió que els qui bé em coneixen saben que no m’agrada. Prefereixo, tal i com he emprat abans, la rutina diària. Si bé pot semblar que és el mateix, per a mi no.
Dia a dia té unes connotacions negatives (“ja se sap, el dia a dia…”) que impliquen segons el meu parer que no som prou hàbils com per organitzar-nos bé i superar aquelles petites (o de vegades grans) adversitats que ens sorgeixen.
En canvi, rutina diària implica que sí. Sabem el què cal fer i cóm cal fer-ho. Nosaltres som els qui decidim i considero que així hauria de poder ser sempre per damunt de les aptituds de cadascú.
Una de les coses més notòriament tradicionals de l’època en la que ens trobem és l’allau de col·leccions i cursos publicitats per fer-nos adonar que s’acaben les vacances i que cal tornar a la nostra rutina diària. N’hi ha de qualsevol cosa que hom pugui arribar a imaginar. Ens transmeten que podem fer quelcom més amb el nostre temps lliure o bé que podem iniciar processos d’aprenentage pel nostre compte.
Qui no ha pensat mai en que a l’inici de curs anirà cada dia al gimnàs, o bé que llegirà tota la col·lecció de l’Agatha Christie, o construirà un vaixell del segle XVIII a escala? No cal dir que aprendre d’una vegada per totes ANGLÈS és el rei. El rei també de les intencions no aconseguides. I és que no es gens fàcil l’aprenentatge autònom. La força de voluntat és imprescindible i avui dia no n’anem gaire sobrats, però això són figues d’un altre paner. La benaurada rutina ha tornat.
.