"De que et val ser més fort, si no saps ser millor?"

Frases de Cruyff, aplicades als futboleros de poble.
Ningú es mor per ser el jugador número 12. És més, amb els partits madurats, el jugador que moltes vegades acaba trencant-los és precisament el que surt de la banqueta. ¿Un deshonor? Un recurs que tots els tècnics volen tenir a mà: foc per encendre els enfrontaments o aigua per apagar-los.

Perfecte, però no oblidem que això ha estat possible en part gràcies al fet que al fallar els uns, uns altres han tingut el seu espai. Aquí no es tracta de tenir el millor àlbum de cromos, sinó de trobar el millor equip a través de la correcta utilització de la plantilla. Una vegada més, el moviment de peces haurà de ser més o menys habitual

Però, sobretot, ha canviat l’exigència que envolta el club. I l’exigència que s’ha instal•lat a dins. L’etapa del “si guanyem meravellós, si perdem no passa res”, ja està cremada. Ara l’exigència és una de sola: guanyar. I no val cap altra cosa. Donem-li un marge. I no curt. Almenys, jo l’hi dono. Allà són molts a adaptar-se a un munt de coses noves. Per més velles que siguin les cares.

No és per res, però és molt més difícil imposar-te i aplicar-te quan et creus guanyador d’entrada que no quan saps el que t’espera per endavant. Quan et veuràs les cares amb un a qui tots consideren dur, bo i complicat, automàticament surts més atent. Més ficat en el partit. Una realitat que té trampa. No et serveix de res tirar endavant els grans partits si després abaixes la guàrdia davant equips molt més fluixos. Mai, mai hem d’oblidar que la Lliga, el campionat de la regularitat, la guanyes o la perds no pel que fas contra els grans, sinó pels punts que aconsegueixes davant rivals més dolents. I aquests són majoria. Són molts punts. I tant valen els tres que vas sumar ahir contra el Ponts, com els vas perdre a Andorra com els tres que hi ha en joc al següent partit.

El futbol és molt simple: és passar la pilota de l’un a l’altre. Un concepte bàsic que, ben aplicat, t’acosta al premi final: el gol. Però el futbol no és solament marcar. El gol només és la culminació del més difícil: la fabricació de l’opció de marcar. I aquí entra el que jo anomeno trobar l’equilibri. Equilibri en atac i en defensa. Sense aquest equilibri, el talent individual se’n ressent.

En un esport amb més d’un segle d’història tot està inventat. La qüestió és quina fórmula apliques per trobar aquest equilibri. El futbol és un joc d’equip. I el futbol que jo defenso es basa en uns automatismes col.lectius que estan per sobre de les individualitats.
De poc et serveix tenir el millor golejador, l’extrem més ràpid, si no ets capaç de fer-los arribar la pilota perquè juguin de cara i no d’esquena. El baròmetre està al centre del camp. Aquí és on decideixes què fas, si ataques més o ataques menys, si defenses més amunt o més avall. Per pressionar i fer un joc ofensiu has de controlar els rebutjos, que n’hi ha a cabassos. Aconsegueix el rebuig i aconseguiràs dues coses. En atac tindràs opció a una segona acció ofensiva, de combinació o de remat directe. En defensa t’evitaràs una contra.

  1. Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: